La contribución territorial rústica y el reparto de la carga tributaria en el siglo XX. La provincia de Lérida (1900-1963) / Ernest Corominas Abadal
Corominas Abadal, ErnestEn:
Historia agraria. Murcia, 44 (abril 2008)
El començament de la realització del cadastre parcelari a Espanya es va produir molt tard i els treballs per cobrir tot el territori es van perllongar després durant més de sis dècades, fins a gairebé els anys setanta del segle XX, sent les terres de la zona nord de la península les últimes sobre les quals es va efectuar la implantació. Durant aquest dilatat període per van viure a les províncies encara no cadastrades les imperfeccions i mancances dels anteriors mètodes dels amillaramients, sent una de les seves conseqüències més greus la falta d'equitat que es generava a partir de la defectuosa assignació final de riquesa rústica a cada contribuent. L'article analitza aquestes desigualtats de proporcionalitat en les càrregues de la Contribució Territorial Rústica i Pecuària als contribuents agraris de les comarques meridionals de la província de Lleida, la transició de la qual a la tributació cadastral es va efectuar entre 1956 i 1963, després de més d'un segle de vigència del règim dels amillaramientos. L'estudi revela que en els repartiments dels contingents dels amillaramients van existir grans diferències entre municipis en funció de la seva ubicació en zones de regadiu o en zones de secà i menor riquesa imposable, carregant els contribuents d'aquestes últimes amb una pressió fiscal que no els corresponia. L'estudi constata, a més, en contradicció amb el mantingut per molts autors en la matèria, que els més afavorits en aquestes comarques durant els amillaramients van ser els petits propietaris, seguits després pels grans, i sent els mitjans els més perjudicats.
